No se sap mai va ser publicada l'any 1996. Oriol Castanys, editor aleshores d'Edicions 62, va rebre el manuscrit de la llavors desconeguda autora i l'endemà mateix va decidir publicar-lo. L'obra, d'un plantejament molt original, va rebre una gran acollida de crítica i públic, i al cap de pocs mesos va ser traduïda al castellà per l'Editorial Tusquets, sota el títol de Nunca se sabe. Aquesta versió de l'obra va obtenir el premi Tigre Juan a la millor primera novel.la publicada a l'Estat Espanyol al llarg de l'any, i es donà el cas que va ser la primera vegada que aquest prestigiós premi de la Fundació Alarcos LLorach era atorgat a una obra no originalment escrita en llengua castellana.

Si és no és és un recull de quatre contes que van merèixer diversos premis al llarg de 1996, entre d'altres el Premi Ribera d'Ebre. L'autora els va escriure en acabar la seva primera novel.la. Els va reescriure per a una nova edició publicada l'any 2004, a La Magrana, sota el títol Marxem, papà. Aquí no ens hi volen.
Com unes vacances (Edicions 62) és una novel.la singular i de múltiples lectures per la qual l'autora ha declarat sovint la seva predilecció. Va rebre el Premi Prudenci Bertrana l'any 1998, i també el Premi Cavall Verd. Aquell any va ser escollida la millor novel.la per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. El títol castellà (Tusquets) és Como unas vacaciones.

Tot un caràcter (La Magrana, 2000) la consolida com una autora de primeríssima importància en el panorama de la literatura catalana. L'obra, plena d'estil, d'humor i de contrastos i excel.lent exponent de la incisiva intel.ligència de l'autora i de la seva gran capacitat d'anàlisi de l'ànima humana, rep una gran acollida de crítica i públic. És finalista del Premi Llibreter 2000 i la versió castellana, publicada simultàniament a l'editorial Alfaguara, obté també una important acollida.
Millor que no m'ho expliquis (La Magrana, 2003), és un recull de contes al voltant de la comunicació entre els individus: la conversa, el diàleg, el monòleg i també el silenci hi són explorats per la fina sagacitat de l'autora en les seves múltiples vessants. Hi destaca el magnífic relat Els alegres funerals dels parents de Bordeus, aparegut en diverses antologies estrangeres, i l'esplèndid conte que dóna títol a l'obra, on parla de la relació entre la paraula i la malaltia. Aquests contes van confirmar que l'autora, més coneguda fins llavors per les seves reconegudes novel.les, posseeix una mestria indiscutible en l'art del relat. El llibre va ser publicat per Alfaguara en castellà. Va rebre el Premi "Dies de Ràdio" al millor llibre de l'any, i va ser finalista al Premi Llibreter 2003, i va obtenir el prestigiós guardó "Ciutat de Barcelona".


Hi són però no els veus (Edicions 62, 2003), és un curiós exercici d'observació de la vida dels japonesos a Catalunya. El llibre va partir de l'ampliació d'un article que l'autora havia publicat prèviament al dominical de El País. En ell hi trobem un cop més la mirada irònica, l'humor i la vibrant escriptura de l'autora, a la vegada que la seva capacitat per parlar de qualsevol tema i fer-lo interessant.
L'escola Estrambota (La Magrana, 2004), és el primer llibre infantil d'Imma Monsó. En ell hi trobem el sempre original món de l'autora, recreat amb humor en una escola sense regles ni normes on passen coses extraordinàries. La versió castellana, La Escuela Estrambota (RBA libros), va aparèixer simultàniament.
Un home de paraula (La Magrana, 2006), va aparèixer a la vegada que la versió castellana Un hombre de palabra, Alfaguara. En un text profundament commovedor, que conforma un engranatge complex i sàviament elaborat, l'autora recrea amb humor i vitalitat la vida amb el seu home durant setze anys, el filòsof Roger Moreno, mort l'any 2003. És una obra múltiple: tractat de dol fet a la mesura que s'escriu, història d'un amor extraordinari, i retrat d'un home de singular intel.ligència i apassionant personalitat. Una obra que, a més, obre un debat molt interessant sobre la literatura "intimidant" i els límits entre biografia i novel.la. El llibre ha rebut el premi Internacional Terenci Moix, el Premi Salambo i el Premi Maria ÀnglesAnglada.